Bombardegin Barcelona
Bombardegin Barcelona. Sisplau, els ho demano. És urgent, és important. És més, agafin el submarí aquell que no flota i bombardegin la ciutat també per mar. Els ho demana Felip V, Espartero, Azaña, un premi Príncep d'Astúries i un servidor. No és un suggeriment. És una ordre. Ar.
Bombardegin Barcelona. I comencin per casa meva. Els ho dic perquè entre aquelles quatre parets, més d'una vegada s'ha sentit parlar català, espanyol i fins i tot anglès. Per allà hi passa gentussa que treballa a Barcelona o a Madrid o a València o a Londres o a Xangai o a NYC o on vulguin pagar-los. No m'ho han explicat, de debò que jo ho he vist i gairebé em cau l'Abc. Personalment els enviaria a afusellar-los, però són familiars i amics, i ja se sap per experiència com seria de complicat, tediós i car anar afusellant-los d'un en un. Quin niu de rèptils secessionistes i bressol de la conspiració antidemocràtica, que després a sobre ens vénen demanant diners per a uns jocs que no poden pagar. Ha. Com si això dels jocs es pogués comprar. Perquè no es pot, ¿oi?
Bombardegin Barcelona. Ja estan trigant. Per si no estan al corrent, a mesura que passen els dies, la televisió pública catalana manipula, destrueix i corromp les joventuts nacionals, sembrant en les seves febles i verges ments la llavor corrupta de la deslleialtat institucional, l'odi als excelsos continguts patris i un desdeny desmesurat i injustificat a La Razón. Que la corrupció és monopoli de l'estat i dels que aspiren a viure-hi. Que se n'assabentin tots d'una vegada.
Bombardegin Barcelona. L'olímpica o el que en quedi. Per allà hi passen fins i tot medallistes que es lamenten per no haver pogut assistir a l'èxit de la Via Catalana, per culpa d'assistir al fiasco de Madrid 2020. Però si no els agraden ni els toros, cony. I ja que bombardegen, bombardegin de passada el Camp Nou. Que així s'acaba el problema de la Lliga de dos, ja tanta tonteria. A prendre pel culer.
Bombardegin Barcelona. Però ben bombardejada, escoltin. Que no se'ls escapi ningú. Que al capdavall els catalans som tots iguals a Artur Mas, de la mateixa manera que els espanyols són tots iguals a Mariano Rajoy. ¿Oi que sí?
Bombardegin Barcelona. Que de debò que l'ambient ja és irrespirable. Que ara a sobre hi ha qui pretén anar-se'n d'Espanya sense marxar d'Europa. Una cosa tan absurda com militar al PP abans de presidir el Tribunal Constitucional per posar-se a jutjar la independència dels altres. Impensable, ¿oi?
Bombardegin Barcelona. Però abans, facin-me un favor. Assegurin-se que així acaben també amb la resta de bombardejos. Em refereixo a tots els que ja fa Rato que s'han iniciat i que ja fa uns quants mesos que fan estralls entre la població (perdó, últimament Rato se'm col·loca a qualsevol lloc amb extrema facilitat). Em refereixo al bombardeig informatiu, al polític, al mediàtic i al propagandístic d'un i altre paner.
Que hi ha barcelonins i catalans i espanyols que estem tipets que intoxiquin les nostres converses i les nostres vides amb discursos químics sense solucions concretes i arengues de destrucció massiva que només fan que dividir-nos i empènyer-nos a parlar-li al nostre veí com si fos de cop i volta un enemic encobert a qui s'ha d'adoctrinar.
Bombardegin Barcelona, sí. Però mentrestant, i sense que serveixi de precedent, facin l'única cosa intel·ligent que encara no han fet en tot aquest temps i algú, en algun moment, hauria de començar a practicar.
El respecte al silenci de l'altre, l'insult a la intel·ligència que suposa associar prudència a covardia i les ganes que tenen alguns d'acabar amb tota discreció. La vergonya i el fàstic que em provoca qui tracta d'apropiar-se una majoria silenciosa, que al capdavall, fins on jo sé, en aquest país el vot encara és secret. Per alguna cosa deu ser.
Bombardegin Barcelona, d'acord.
Però mentre no ho fan, facin una cosa molt més útil.
Deixar-nos viure en pau. H
per Risto Mejide